A principis del s. XX, els iberistes catalans volen construir Ibèria per a no ser dominats per Espanya
[Font: Víctor Martínez Gil (2007) Fernando Pessoa. Escrits sobre Catalunya i Ibèria. L'Avenç, Barcelona. Pàg. 20-21]
En el fons, Fernando Pessoa, sempre previngut davant la possible fusió [de Portugal] amb Espanya fins i tot quan nega la importància de Catalunya, busca, amb el seu iberisme federalista, o més aviat confederal, el mateix que els catalans: construir Ibèria per no ser dominats per Espanya i per poder tenir, des de la força del nou Estat, un paper en el món colonial i imperial del moment. El que destaca en Pessoa és la necessitat que ell veu de pactar, malgrat que també el consideri un enemic, amb l’imperi britànic.
Quan adopta el punt de vista de l’iberisme catalanista —en el fons força predominant—, Catalunya juga un paper bàsic en la remodelació d’Espanya i, per tant, en el camí perquè Portugal sigui plenament ell mateix. Els textos de Pessoa (…), són, en definitiva, una mostra de la importància que van tenir el tema ibèric i Catalunya en el pensament polític del escriptor, reflex d’una importància més gran que embolcalla les relacions històriques i culturals que hi ha hagut entre Catalunya i Portugal,
La batalla de Muret, una pèrdua decisiva per a Catalunya
L’iberisme catalanista, que ha pogut entroncar amb el llatinisme i amb l’occitanisme com a remodeladors de l’espai europeu, és una més de les estratègies que Catalunya ha posat en funcionament al llarg del temps per mantenir la seva personalitat. Al costat de l’acció nacionalitzadora interna i cap a les altres terres de parla catalana, l’iberisme catalanista, en el fons del qual hi ha un lusocatalanisme solidari amb Portugal, ha volgut incidir en el conjunt peninsular dibuixant uns vincles nacionals que donessin un substrat no merament estatal al marc polític. Si més no, ha servit per repensar el nostre contesxt geoestratègic, aquell en el qual Catalunya va quedar inscrita quan, com va descriure l’iberista Gaziel a Quina mena de gent som, va perdre després de la batalla de Muret “tota possibilitat d’afermar-se més enllà del Pirineu i construir, a una i altra vessant de la serralada nostra, una nació ben defensada i emmurallada amb una cuirassa estatal.
