L’opinió tradicional sobre l’origen de Colom no havia tingut mai una base històrica prou sòlida i indubtable; les pretensions d’altres llocs d’Itàlia i de fora d’Itàlia que disputaven a Gènova l’honor d’haver estat la pàtria del gran descobridor, si no tenien respectivament prou força per a triomfar, tampoc no han estat superades per una victòria definitiva de la tesi genovista. Fou aquesta, però, la que va anar acumulant en favor seu major nombre de partidaris i ha estat durant molt de temps la més generalment acceptada, quan altre no, perquè cap més no n’hi havia que presentés major probabilitat. Si bé no era prou convincent, beneficiava almenys de la versemblança, que oferia d’assenyalar una tan famosa ciutat marítima com a pàtria d’un gran navegant.
Però les proves que els genovistes han anat adduint en el transcurs del temps en pro de llur tesi, examinades amb crítica històrica i sentit lògic, han vingut a resultar del tot contraproduents. Mancades d’autenticitat les unes, i privades les altres de poder ser lògicament relacionades amb la personalitat del descobridor, constitueixen totes plegades un conjunt d’elements heterogenis, a vegades contradictoris, amb les quals no era possible d’esclarir satisfactòriament el misteri que respecte l’origen de Colom existí ja en vida d’ell i subsistí després.
La formació i desdoblament de la llegenda genovesa ha tingut diverses etapes; i com sol ocórrer sovint amb les grans mistificacions, els suposats documents provatoris han aparegut en sèries, han estat introduïts subreptíciament i han estat produïts a mesura que per les necessitats de la polèmica, per a contrarestar els dubtes o atacs de què era objecte la tesi, calia reforçar-la amb noves aportacions que en vigoritzessin l’aspecte més controvertit en el moment respectiu.
No fou sols el patriotisme local dels genovistes el qui ha vingut laborant en contra de la veritat històrica i ha tractat de suplir amb textos i diplomes apòcrifs la manca de dades veritables que comprovessin l’exactitud de la tesi considerada per molts, fins ara, com la més acceptable; foren també conveniències polítiques i interessos de família els qui coadjuvaren eficaçment a la mistificació i embullaren fortament un problema històric que sempre ha de resultar apassionant. Mala causa, però, la qui ha d’ésser defensada amb apòcrifs i adulteracions de tota mena; mala causa, també, la qui per a vincular en una ciutat la glòria d’haver tingut un fill tan eminent, ha de recolzar-se en el sistema de rebaixar el seu nivell moral fins a tal punt que minvaria extraordinàriament el seu prestigi i deixaria el seu nom ben mal parat. La tesi genovista tradicional resulta no sols gratuïta sinó absurda.
Moltes de les proves que els genovistes procuraren acumular en pro de llur tesi havien estat ja impugnades o tingudes per suspectes per diversos historiadors; ara, en el llibre del Sr. Ulloa, sotmeses novament a revisió, queden totalment desvaloritzades. Llibre altament sugestiu, ple de remarques i d’indicacions interessants, fa veritablement honor al seu autor.
Aquesta segona part de la edició catalana de l’estudi del Sr. Ulloa, resulta una digana continuació del primer colum que sota el títol Cristòfor Colom fou català va ésser publicada pocs mesos enrera i va obtenir tan bell acolliment de part del nostre públic; no menys favorable haurà de ser, sens dubte, el que ara aconsegeuixi aquest volum, en el qual no sols hi és plenament demostrada la falsedat de la tesi genovesa, sinó que hi són presentats també nous arguments en defensa de la opinió pública relativa a la catalanitat de Colom.
Un dels mèrits estimables del senyor Ulloa radica justament en què no s’ha limitat a destruir una teoria, sinó que l’ha substituïda amb una nova tesi, amplament i doctament argumentada. Dotat d’un sentit crític penetrant, de fina sagacitat i d’aquella enginyosa i intel·ligent facultat de combinació, pròpia d’un historiador perspicaç i segons la qual un estudi històric deixa d’ésser un enfilall cronoògic de paperetes o una agregació de notes, de transcripcions i d’extractes successivament enllaçats, per a convertir-se en una obra orgànicament estructurada segons un to lògic i un criteri racional, el Sr. Ulloa ens dóna en el seu llibre una explicació la més comprensible i la de major sentit humà, de totes les que fins ara han estat exposades, respecte a la vida de Colom anterior al descobriment. El senyor Ulloa remou en aquest llibre els problemes a la nacionalitat de Colom, a la seva personalitat veritable i als seus fets principals d’abans de l’arribada a la cort dels Reis Catòlics; enfoca aquests problemes des de nous punts de vista, assenyala orientacions prometedores, i presenta noves qüestions no sospitades fins ara, respecte a les quals caldria prosseguir les recerques i aprofondir-ne detingudament l’examen.
Alguns dels seus arguments fan que avui la tesi catalana, tal com la exposa el senyor Ulloa, tingui un major valor lògic i àdhuc històricament ofereix alguns indicis més estimables que la genovesa tradicional, francament inadmissible. Sincerament també he de declarar, en canvi, que altres raonaments del Sr. Ulloa en pro de la seva opinió no em sembla puguin donar-li el reforç que ell els hi atribueix. No és ara, però, el moment adquat per exposar concretament ni menys per discutir minuciosament alguns punts de dubte i reserves en l’apreciació de determinades solucions accessòries; hi faig sols al·lusió genèricament com a mostra d’imparcialitat i com a prova de que l’afecte i l’admiració que tinc pel senyor Ulloa no em priven pas d’examinar amb la serenitat i rigor indispensables les seves interessants indicacions i conclusions.
Els arxius de Catalunya, explorats metòdicament i amb competència, podrien donar, sens dubte, bon rendiment; i els resultats de tals recerques que fossin d’utilitat per a la història colombina, podrien ser aprofitats per a una ulterior ampliació del preuadíssim estudi del Ss. Ulloa.
Rebi el meu noble amic la més cordial felicitació pel seu treball, preludi i avenç de que cal que no deixi de realitzar després: una narració la més completa possible, segons les dades que tingui reunides, de la vida del gloriós descobridor d’Amèrica i del mateix descobriment; obra històrica trascendental que tots els homes d’estudi que s’interessin per aclarir la gènesi d’aquell gran fet, per damunt de la diversitat d’opinions haran d’agrair-li sincerament.
[Lluís Ulloa (1927) Noves proves de la catalanitat de Colom. Les grans falsetats de la tesi genovesa. Maisonneuve Frères, Paris, pàg. IX-XV]