Els dos anomenats Códexs o Cartularis de privilegis de Colom, dels que oportunament m’ocuparé i dels quals avui se’n guarda un en el Ministeri de Relacions Exteriors de París i un altre al Palau Municipal de Gènova —sense més títol ni just motiu en un lloc que en l’altre— ostenten a la primera plana del seu text un dibuix a pluma en el centre del qual s’hi destaca un escut circular amb una creu al mig. Al voltant s’hi veu la llegenda: In te speravi (148).
Aquesta creu s’assembla en la seva forma a les que tant a Itàlia com a Anglaterra i en molts altres països, va rebre el nom de creu de Sant Jordi. Però com que aquest sant llegendari és el patró de la ciutat de Gènova, i com que les armes d’aquesta ciutat estan constituïdes per dita creu, els genovistes han assentat, amb la major desimboltura, que Colom va expressar mitjançant això el seu amor i la seva fidelitat a la pàtria genovesa (149).
Capritxosa i audaç interpretació. Si Sant Jordi és en efecte patró de Gènova, com de Milà i altres ciutats, també ho és de Catalunya. A més a més, segons l’historiador català Capmany va explicar ja fa més d’un segle, va ésser Catalunya d’on Gènova va prendre aquelles armes. ¿Per què, doncs, més aviat no es tractaria d’un acte de fidelitat catalana per part de Colom?
Per desgràcia pel genovisme, cal recordar aquí que a Catalunya va existir des del segle XII l’Orde Militar de Sant Jordi, refosa després succesivament amb la de Montesa i la de Calatrava, però conservant sempre la mateixa creu per emblema. La creu pot, per consegüent, ésser considerada com doblement catalana. Entre Tortosa, al sud de Catalunya, i Castelló al nord de València, la creu impera de ple (150).
En quant a la llegenda In te speravi, aquesta no es trob a l’escut de Gènova. Tampoc, és cert, en el del Sant Jordi català. Pot, per això, suposar-se que va ésser una concessió personal de Colom, la mateixa que, com veurem, expressa perfectament quins havien de ser els seus sentiments respecte a la seva terra natal, pels furs i autonomia de la qual van lluitar tenaçment els catalans de la generació on va haver de néixer el descobridor. Aquesta lluita es va fer precisament sota la bandera de Sant Jordi, que era el pendó sagrat de les tradicions catalanes.
Si existeix, doncs, un signe inequívoc de la catalanitat de Colom, és certament aquesta íntima i dolorosa evocació a la creu de Sant Jordi: In te speravi.
(148) Harrisse — Ch. Columbus and his book of privileges. Londres, 1893.
(149) Belgrano y Staglieno (Luigi Tommaso y Marcello) — Documenti relativi a Cristoforo Colombo e alla sua famiglia, in Raccolta di Documenti e studi pubblicati dalla Reale Commissione Colombiana pel quarto centenario dalla scoperta dell’America, Roma, Ministero della Pubblica Istruzione, 1896
(150) Alos (Ramon de) — Sant Jordi, Patró de Catalunya. Barcelona, 1926.
[Font: Ulloa L (1928 ) Xristo-Ferens Colom, Fernando el Católico y la Cataluña española. El pre-descubrimiento hispano-catalán de América en 1477. Maisonneuve Frères, París. Capítol XIV, Primera Part, pàg. 124-125]
